La Primera Guerra Mundial

                  

ABANS DE 1914

Causes Llunyanes de la Primera Guerra Mundial

-Apareix Alemanya (1871) des del seu inici és una potència econòmica i militar amb ànsies d’expansió principalment per obtenir matèries primeres per la industria i afavorir l’ampliació del mercat.

-Formació de bàndols:

Triple aliança: Italià, Alemanya, imperi austrohongarès. Al 1915 Itàlia es passa al bàndol de la triple Entesa i L’Imperi otomà apareix al conflicte amb la triple Entesa

Triple Entesa: Rússia, França, Anglaterra. Al 1915 Itàlia passa al bàndol de la triple entesa.

                       

                       

ELS FRONTS

La guerra al front occidental va ser lenta i sagnant, i va implicar un contacte directe i constant entre ambdós bàndols. Les trinxeres jugaven un paper molt important.

En canvi, al front oriental es va portar a terme una guerra més dinàmica que en l'occidental, i les trinxeres no hi van jugar un paper gaire destacat. El front es va tancar, ja que Rússia va sortir de la guerra abans d'hora.

En la guerra per terra es van utilitzar les trinxeres on els soldats van passar la majoria del temps que va durar la guerra.

També apareixen els avions en la guerra i es millora el armament militar marí (vaixells, submarins,...)

DESPRÉS DEL FINAL DE LA GUERRA

Tractat del Trianon

 Aquest va ser el primer tractat que es va firmar el 4 de juny de 1919, i on es va decidir el desmembrament de l’Imperi austrohongarès. D’aquesta divisió van néixer Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia (el Regne dels eslaus del sud), en el qual s’incloïen diverses nacions: Sèrbia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Eslovènia. Aquesta unió seria la causa de futurs conflictes.

Tractat de Versalles

Firmat el 28 de juny de 1919, va ser el tractat més important, ja que afectava Alemanya, principal culpable de la guerra segons els aliats. El text obligava Alemanya (i els seus aliats) a acceptar tota la responsabilitat d’haver causat la guerra. Així mateix, condicionava el país germànic a un desarmament i a una pèrdua de territori considerables. Finalment, també li exigia el pagament de fortes indemnitzacions.

Tractat de Sèvres

Firmat el 10 d’agost de 1919 entre els aliats i l’Imperi otomà, obligava al desmembrament de l’Imperi i establia un repartiment d’àrees d’influència: Síria i el Líban quedaven sota domini francès. Palestina i Iraq quedaven sota domini britànic.

 Tractat de Neuilly

L’últim tractat va ser firmat el 27 de novembre 1919 entre Bulgària i els aliats. En ell es va exigir el reconeixement, per part de Bulgària, del nou estat de Iugoslàvia.

Realitzat per: Andrés S., Sergio R., Àlex S., Àlex A. i Nico S.

EL PAPER DE LA DONA DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Les conseqüències socials i polítiques de la guerra van modificar els estereotips tradicionals de gènere i van donar pas a una nova dona moderna, que no es limitava a viure en l'àmbit privat del habitatge. Però, quan es van tornar a refer les ciutats, al finalitzar el conflicte va ser com si això no hagués passat.

La guerra va suposar canvis en el paper de la dona. La dona va passar de dedicar-se a tasques domèstiques i d'acompanyar al seu marit, a ajudar a les indústries ja que els homes se'n van anar a lluitar al front.

Les dones van demostrar que podien tenir rols totalment nous. Abans d'aquesta gran guerra es parlava que les dones no podien desenvolupar els mateixos treballs per diferències físiques i psicològiques, i això afortunadament es va trencar. Van demostrar que les dones poden exercir les tasques que els homes.

Asumeixen feines com escura-semeneies, conductores de camions o obreres de la industria armamentística. Així entre França i Gran Bretanya més d'un milió i mig de dones van treballar en fàbriques d'armament.

CURIOSITATS

- Les dones van ser del personal dels Hospitals en un 90%.

- El 1918 treballaven a Gran Bretanya 1.300.000 més dones que abans de la guerra, 700.000 d'elles van ocupar llocs laborals que havien pertangut a homes, i el mateix passava a França i a Alemanya.

- A Berlín i en la indústria d'uniformes militars treballaven 25.000 obreres.

- A França, 684. 000 dones van treballar a les fàbriques d'armament; a Gran Bretanya, la xifra va ser de 920000. A Alemanya, 38 % de treballadors de la fàbrica d'armaments Krupp estava compost per dones al 1918.

- Per exemple, a Gran Bretanya, el nombre de dones que treballaven en els bancs va augmentar de 9500 gairebé 64.000 en el transcurs de la guerra, en tant que el nombre de dones en el comerç es va incrementar de mig milió a quasi un milió.

- En total 1.345.000 dones van obtenir nous treballs o substituir als homes durant la guerra.

INSTITUTO DE GUTTMANN

El otro dia vinieron dos policías acompañados de un paciente del hospital Guttman. En el Instituto Guttmann ayudan a recuperarse a personas que se han quedado en silla de ruedas después de un accidente de tráfico por ejemplo.

Nos vino un chico de veintitrés años, que ya llevaba ya tres años en silla de ruedas, nos contó como fué su accident, el suyo no fue conduciendo un coche, una moto o un camión, iba en bici con un amigo y un coche le atropelló.

Una de las partes más duras que podía ser estar en una silla de ruedas después de un accidente es que la gente que te rodea ve por lo que estás pasando sin de verdad poder ayudarte o tener que estar pendiene, y sobre todo, el coste de todo el material para al menos facilitar un poco su vida diaria; nos contó queuna silla de ruedas puede costar alrededor de unos 5.000euros, además del cojín que llevan de unos 500 euros, además tampoco puedes llevar la misma silla siempre, porque al estar sentado pierdes musculatura, y la medida de espacio que se tiene que tener en la silla tiene que ser exacta para no caer, por lo tanto se tiene que ir cambiando.

También nos pusieron un video en el que salían varias personas con diferntes lesiones y cómo habían conseguido seguir sus vidas (trabajos, amigos, estudios...) y cómo el Instituto Guttmann les había ayudado a seguir adelante mediante ejercicios para ser más autónomos, con reuniones con psicólogos y con gente que había pasado por la misma situación desde hace más tiempo que otras que puede que aceben  de llegar.

Irene Barbero Herrero

INVENTS EN LA REVOLUCIO INDUSTRIAL

                                                  La màquina d’escriure

Una màquina de cosir és una màquina que s’utilitza per cosir tela i altres materials juntament amb fil. Les màquines de cosir es van inventar durant la primera revolució industrial per disminuir la quantitat de treball manual de cosit realitzat en empreses de confecció de roba.

Des de la invenció de la primera maquina de cosir per treballar, atribuïda en general a l’anglès Thomas Saint al 1790 la maquina de cosir ha millorat en gran mesura, l’eficiència i la productivitat de la indústria de la confecció.

Charles Fredrick Wiesenthal, un enginyer d’origen alemany que treballava a Anglaterra va ser guardonat amb la primera patent britànica per un dispositiu mecànic per ajudar a l’art de la costura, el 1755. El seu invent consistia en una agulla de doble punta amb un ull en un extrem.

En 1790, l’inventor angles Thomas Saint va inventar el primer disseny de la maquina de cosir, però no va anunciar o comercialitzar amb èxit la seva invenció. La seva maquina estava destinada a ser utilitzada en material de cuir i tela. Es probable que Saint tingues un model de treball, però no hi ha evidencies d’un; Sabem que era un expert ebenista i el seu dispositiu inclou moltes característiques pràcticament funcionals: Un braç en voladís, un mecanisme d’alimentació (adequat per als trams curts de cuir), una agulla de vareta vertical, i un bucle.

La dinamita

La dinamita és un explosiu utilitzat bàsicament per la demolició en la mineria. Aquest invent és una mescla d'explosius, que inclou: nitroglicerina, nitrat amònic i nitrat de sodi, absorbida en materials inerts com les serradures. L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'explosiu conté un líquid que el feia un explosiu molt perillós, tant perillós que a Europa es van prohibir la seva venda. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb “terra de diatomees" que estabilitza la seva reactibilitat.

La dinamita fou inventada por Alfred Nobel l'any 1866 i patentada l'any 1867, cedit a l'explotació dels camps petroliers de Bakú li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel en penediment del sofriment que provocà la seva reeixida invenció.

LA BOMBETA

QUI VA INVENTAR LA BOMBETA? Thomas Alva Edison

QUAN VA NÉIXER? Va néixer el 11 febrer 1847 a Milà, Ohio, i va morir el 18 d'octubre de 1931 a West Orange, New Jersey.

L'invent de la bombeta s'atribueix oficialment al nord-americà Thomas Alva Edison. Ell va aconseguir la patent el 27 de gener de 1880 i va ser el primer a proposar un llum incandescent de baix cost.

Els anglesos, per exemple, diuen que la bombeta va ser inventada per Joseph Wilson Swan, un famós físic i químic que va viure entre els anys 1828 i 1914. Encara que va ser un altre britànic, Humphry Davy, qui va donar els primers passos en descobrir -en 1801- que en passar un corrent elèctric per filaments de platí, aquests brillaven durant alguns minuts.

LA MAQUINA DE VAPOR

La maquina de vapor es una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica.

Les maquines de vapor solen portar motors de combustió externa.

Va ser en el 1705, Thomas Newcomen va construir la maquina de vapor.

Les màquines de vapor s'han fet servir per a donar potència a una multitud d'usos. Al principi es feien servir com a bombes de pistó i des que començaren a aparèixer els motors alternatius als anys 1780, també serviren per tal de donar potència a les fàbriques. Al principi del segle XIX, el transport de vapor per terra i per mar començà a aplicar-se amb cada vegada més presència als mitjans de transport.

INVENTS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

MÀQUINA DE VAPOR

Al 1868 James Watt va construir el primer model d’aquesta màquina. La màquina de vapor és un motor de combustió que transforma l’energia d’una quantitat de vapor d’aigua en treball mecànic o sintètic; en la Revolució Industrial va tenir un paper molt important per moure màquines i aparells.

En el funcionament de la màquina de vapor podem apreciar com el vapor entra pels dos costats del pistó. En la carrera ascendent entra el vapor per A i empeny el pistó cap a dalt. Una vegada a dalt entra el vapor per C i l’empeny cap a baix, fent que el vapor anterior passa i al condensador per D refrescant-lo fora del cilindre. Quan fiquem de nou vapor per baix (per A) puja empenyent el vapor de la part de dalt cap al condensador ja que C està tancada i B oberta. Això fa que empenti l’aigua que hi ha dintre el condensador per D de nou  cap a la caldera. També s’aprecia el mecanisme de maneta per transformar el moviment rectilini en circular.

SPINNING JENNY

Al 1764 James Hargerauvas va inventar la màquina de filar. Aquesta màquina permetia muntar fins vuitanta fils i podia ficar-la en marxa una sola persona. Va ser la primera màquina inventada per produir fil. Era una màquina amb vuits carrets en un extrem, girats per una roda més gran que les màquines normals.

Funcionava amb energia humana i la seva petita mida permetia adaptar-les al treball a domicili. Era capaç de realitzar el treball equivalent a aquell que realitzaven 36 filateres. Això va provocar el temor dels treballadors a quedar-se sense feina per això en alguns llocs es van rebel·lar i van destruir-les. A aquest fenomen és conegut com “ludisme”.

Ainhoa Martínez, Irene Barbero,

 Laura Lama e Irene Gonzalez

Instituto Guttman

El dia 2 de Febrero del 2015 vino a visitarnos a nuestra clase, junto a dos policías de la última charla, un muchacho, el cual tuvo un accidente de coche y se quedó en silla de ruedas. Para empezar nos explicó el accidente y nos dijo que él iba en bicicleta con un amigo cuando de pronto un coche lo embistió. Luego nos explicó cómo el instituto Guttman le ayudó con su problema y la reacción de su familia ante tal situación. Luego le preguntamos que cómo podía adaptarse a la vida cotidiana y sobretodo el tema económico que le suponía: la silla de ruedas, accesorios para el coche, subsistencia,...
Finalmente terminó la charla y toda la clase nos dimos cuenta de que aunque todo parezca perdido, siempre hay que mirar hacía adelante para conseguir tus objetivos.

Carnaval patinant

El dia 13/2/15 els alumnes de 4ESO vam anar a patinar a la pista  del FCB. Vam fer aquesta sortida perquè era el  dia de Carnaval. Vam  fer la sortida per pasar-nos- ho bé. I així va ser: ens ho vam passar genial, va ser molt i molt divertit. Al cap d'unes hores, però,  ens vam cansar molt de tant patinar. Alguns nens van començar i ho van fer molt bé, però  alguns altres   cada cop que entraven a la pista anaven de morros. També vam haver de fer un gran ús de les tirites. Les botes són dures i rígides. 

Tot i les incomoditats va ser una activitat per repetir.

Us deixem unes mostres de com ens ho vam passar amb aquest recull fotogràfic.                                                                                                                                                                             

                                       

                                   

Educación vial, instituto Guttman

El otro día vino un chico del instituto Guttmann. Aquel hombre estaba inválido ya que tuvo un accidente y se quedó paralítico, solamente podía mover de pecho hacia arriba, es decir, solo movía los brazos, cabeza y los hombros.

El buen hombre iba un día en  bicicleta con un amigo y fue atropellado por un coche, lo ingresaron en el hospital y  al despertar en la cama lo que más le preocupaba era si volvería a andar. Le dijeron que tendría un bajo porcentaje de supervivencia, pero al final sobrevivió. 

Comentaba que una de las mejores cosas que hizo fue ir al instituto Guttmann, realmente no era un instituto, era como un hospital para gente inválida en la cual les ayudan y les enseñan lo que tenían que hacer como por ejemplo; vestirse solo, conducir, ducharse, etc.

Allí también tenían un psicólogo donde les ayudaban a superar y hacerles ver que la vida no acababa sino que volvía a empezar.

El chico nos  contaba que lo peor del día era ver a su familia estar mal por su problema, eso era lo principal a parte de saber que no volvería a andar y  saber que no volveía a vivir la vida de la manera que él lo hacía.

Me dio mucha pena cuando  explicaba que lloraba e intentaba volver a andar. Creo que lo conseguirá. Mas tarde hemos visto un vídeo de varias personas que explicaban por qué estaban en silla de ruedas y cómo eran sus vidas día a día.

Me ha gustado mucho la charla porque nos ha advertido de los peligros que corres al conducir sin precaución y me ha impresionado mucho cómo ha enfrentado el problema y cómo lo va superado día a día.

Instituto Guttman

Hace unos dias, un joven que había sufrido un accidente de coche vino a clase a explicarnos la vida que habáa tenido desde entonces.  En el accidente, él fue el atropellado y sufrió una lesión en las vértebras que le impidió andar, y desde entonces no siente nada de pezones para abajo.
Nos explicó todas las complicaciones que había tenido y lo que había sufrido él y su familia, después dijo las cosas que le podían molestar bastante hacer, como por ejemplo, vestirse, que sin poder mover las piernas era bastante difícil, pero en Guttman le enseñaron a hacer todo lo que tiene que hacer en la vida sin much dificultad.
En Guttman tambien nos dijo que conoció a gente con diferentes accidentes, por ejemplo,  ir sin cinturón, pero él manifestaba que lo peor era lo que le pasó a él, ya que no había tenido culpa de nada sino que la culpa fué del que le atropelló.
Tambien nos relataba lo que hizo de joven,  manteniendo sus amistades y a su novia, aunque el accidente le impedía hacer cosas o aficiones que realizaba antes tales como ir en bici, su  afición preferida pues quedaba casi todos los días con sus amigos para ir en bici por la montaña y eso era una cosa que no podría hacer mas en la vida, por desgracia.
En resumen, veo que este hombre no se merecía lo que le pasó, pero ya que le ha pasado, el instituto Guttman los ayuda a seguir con la vida lo mas normal posible.

Instituto Guttman

Hace unos dias, un joven que había sufrido un accidente de coche vino a clase a explicarnos la vida que habáa tenido desde entonces.  En el accidente, él fue el atropellado y sufrió una lesión en las vértebras que le impidió andar, y desde entonces no siente nada de pezones para abajo.

Nos explicó todas las complicaciones que había tenido y lo que había sufrido él y su familia, después dijo las cosas que le podían molestar bastante hacer, como por ejemplo, vestirse, que sin poder mover las piernas era bastante difícil, pero en Guttman le enseñaron a hacer todo lo que tiene que hacer en la vida sin much dificultad.

En Guttman tambien nos dijo que conoció a gente con diferentes accidentes, por ejemplo,  ir sin cinturón, pero él manifestaba que lo peor era lo que le pasó a él, ya que no había tenido culpa de nada sino que la culpa fué del que le atropelló.

Tambien nos relataba lo que hizo de joven,  manteniendo sus amistades y a su novia, aunque el accidente le impedía hacer cosas o aficiones que realizaba antes tales como ir en bici, su  afición preferida pues quedaba casi todos los días con sus amigos para ir en bici por la montaña y eso era una cosa que no podría hacer mas en la vida, por desgracia.

En resumen, veo que este hombre no se merecía lo que le pasó, pero ya que le ha pasado, el instituto Guttman los ayuda a seguir con la vida lo mas normal posible.

INSTITUTO GUTTMAN

GUTTMAN

Daniel

El día 02-02-2015, vino al colegio un chico del Instituto Guttman en silla de ruedas. Tenía 29 años y se llamaba Daniel, nos explico que hace 3 años había sufrido un accidente de tráfico mientras iba en bici, su pasión. Nos contó que de pezones para abajo no sentía nada y que era completo, es decir, que de pezones para abajo no tenía ni un nervio conectado. Nos comentó un poco los tipos de lesiones y algunos conceptos sobre el tema.

Después nos empezó a analizar un poco lo que le había pasado, y lo que sintió después de su accidente. Nos manifestó que no le quedaban ganas de vivir, pero que con la ayuda de su familia y seres queridos lo superó y se dio cuenta de que podía seguir haciendo muchas cosas. Dijo que el Instituto Guttman le había ayudado mucho y que ahí le enseñaban muchas cosas básicas como vestirse, etc.

Finalmente, nos puso un vídeo sobre gente que había sufrido accidentes y que ahora eran discapacitados como él.

Irene Gonzalez Ontiveros